Reseñas L’increïble assassinat d’Ausiàs March . I.E.S Arabista Ribera. Carcaixent. – Escalante Centre Teatral

Muro de los alumnos

Reseñas L’increïble assassinat d’Ausiàs March . I.E.S Arabista Ribera. Carcaixent.

Alba Salom Morant . 1 Bat. C

Primerament cal comentar la referència bibliogràfica de l’obra de teatre. Els autors de l’obra “L’increïble assassinat d’Ausiàs March” són Daniel Tormo i Anna Marí. A més de ser els autors de l’obra són també els actors, juntament amb altres com Núria Martin, Panchi Vivó i Rebeca Izquierdo. Aquesta obra ha sigut possible gràcies a la companyia CRIT i a la productora Teatre Escalante. En aquesta obra han participat moltíssimes persones més com María José Soler en direcció de moviment, María José Mora com ajudant de direcció, Panchi Vivó a més de ser actriu també a sigut la creadora de la música, Los Reyes del Mambo en disseny i realització d’escenografia, Tonuca Belloch en disseny i realització del vestuari, Victor Antón en disseny de llums, María José Casero i Josep Valero en producció i regidoria, Miguel Lorenzo en fotografia, Aitana Carrasco en la realització del cartell, Diodo Mèdia en el vídeo i per últim Calotrinik S.L. com a tècnic de so. El període per a veure aquesta obra es del 22 de març al 16 d’abril a la Sala Russafa.

Aquesta obra de teatre és un thriller musical sobre la vida d’Ausiàs March, el gran poeta valencià. Predomina el suspens. L’obra comença a la comissaria on els policies informen de que hi ha un altre cas d’assajament a una cantautora coneguda com Lucrècia. Aquesta cantautora rep moltíssimes cartes, correus electrònics i fins i tot coloms missatgers. En aquests hi ha poemes d’Ausiàs March i la cantautora els aprofita per cantar-los. L’assetjador està cabrejat perquè Lucrècia canvia algunes paraules dels poemes originals i els posa una musicalitat en prosa quant el poema està fet en poesia. La cantautora no sap qui és l’assetjador. L’assetjador és un treballador de la fusteria “Portes March” i va a casa de Lucrècia juntament amb una companya amb l’excusa de arreglar-li la porta. Intenta furtar-li diverses vegades les partitures i l’ordinador perquè no cante les cançons així. La policia rep molts avisos de la cantant que li han entrat a furtar i sap que han sigut els de Portes March però mai els pillen i per tant no els poden detenir . El dia del concert els policies estan camuflats escoltant la cantant. A mitat concert, els policies veuen als de Portes March i van darrere de ells, però no aconsegueixen agafar-los. Els assetjadors a la nit van a casa de Lucrècia a demanar-li perdó cantant un poema d’Ausiàs March, un dels que li havia enviat. Quan aquesta el sent s’adona que es ell qui li envia totes aquelles cartes. La cantautora es presenta a la fusteria perquè li ho expliquen tot. Resulta que l’assetjador era el mateix Ausiàs March del segle XV. Ausiàs li explica que ha viatjat en el temps i que necessita acabar un poema o sinó morirà per a sempre. Lucrècia l’ajuda i la seua companya, que era la mort, s’emporta March per una porta. A l’instant apareixen els policies i ràpidament Lucrecia agafa la pistola del policia i dispara una bala per matar la mort i que no s’emportara March. La policia està enfadada amb Lucrecia i no es creuen el que conta que ha vist. El que més els mosqueja és que va disparar la bala i aquesta ha desaparegut i no hi ha cap cadàver. Més tard criden la policia perquè vaja a la catedral on es trobava la tomba d’Ausiàs March oberta i travessada per la bala de la pistola de la policia. Ausiàs March havia viatjat en el temps perquè el dia de la seua mort va fer un pacte amb ella. Ell volia saber si en el futur seria important i continuaria la seua memòria aleshores el pacte que va fer amb la mort era viatjar al futur per fer que Ausiàs March no caiguera en l’oblit a canvi de dedicar-li el seu últim poema a la mort. I així ho fa.

L’obra esta dotada de molts recursos de teatre. El que més destaca és el joc de les portes per canviar d’escena. També hi ha altres com el joc de paraules tan sonor de la fusteria Portes March “Nosaltres som de Portes March, t’arreglem la porta si no t’importa”. En aquesta obra hi trobem molts recursos que caracteritzen a Ausiàs March, el gran protagonista, com puga ser la personificació de la mort. Ens mostra que té una vida angoixant, l’estimada l’ignora, pensa que no pot aconseguir el que vol i esta estressat perquè no pot acabar el poema que ha promès. Es reciten alguns dels poemes més importants d’Ausiàs March com el de “Veles e vents”. També el que més caracteritza a Ausiàs March és quan al final de l’obra diu “ A temps he cor d’acer, de carn e de fust, io son aquest que em dic Ausiàs March”.

Per finalitzar, m’agradaria dir que m’ha agradat molt aquesta obra, no esperava que fora així. És una obra que recomanaria vore, més si recentment has estudiat a Ausiàs March. Ha sigut molt divertida al mateix temps que intrigant. Fins al final no descobreixes qui són realment els de Portes March i que fan ahí. El fet que tracte d’Ausiàs March, un personatge molt important de la nostra literatura, no significa que l’espectacle ha de ser avorrit. El que més m’ha agradat ha sigut el fet que han modernitzat l’espectacle, han canviat l’autor de segle i per això de vegades parla amb llenguatge antic. Està tot modernitzat, a l’igual que els poemes de March, perquè com bé expliquen en l’obra el pas del temps fa que les coses canvien. Gràcies a aquesta obra de Teatre podem conéixer un poc més a aquest autor i adonar-nos de la seua importància avui en dia.

Ariadna Tudela

L’increïble assassinat d’Ausiàs March és una obra de teatre representada per la companyia de teatre: CRIT COMPANYIA, representada al teatre Escalante, a València, del 22 de març al 16 d’abril.

L’obra inicialment ens mostra a dos policies conversant i discutint sobre les normes de la comissaria i que, segons el seu director no es pot cantar ni a la comissaria ni en ningun lloc. Al mateix temps, telefona una cantant molt coneguda dient que hi ha una persona que l’assetja enviant-li cartes i correus electrònics, en la última setmana, més de 50 cartes escrites i més de 90 correus electrònics, i, fins i tot un colom missatger. Després de la trucada de la cantant, els policies es quedaren pensant. Qui era Ausiàs March? Per què hi ha escoles, instituts, carrers i moltes coses més que porten el seu nom?

Mentre els policies es fan aquestes preguntes, dues persones, un home major i una xica més jove, es troben a la porta de casa de la cantant. Es troben fora escoltant com canta poemes d’Ausiàs March i l’home es posa a renegar dient que els versos que està cantant no són així. Truquen a la porta dient que són d’una fusteria anomenada Portes March, amb el seu eslògan: “t’arreglem la porta si no t’importa”. Aconsegueixen entrar a casa de la cantant i li intenten furtar les partitures però ella els tira i truca la policia. Aquests, ja sabien d’on venien tots els e-mails que li havien enviat i es dirigeixen a la fusteria, allí interroguen a l’home i la xica i els persegueixen fins que, al no tindre proves vàlides paren. I se’n van. De nit, la xica entra a casa de la cantant i agafa les partitures i el seu ordinador. La cantant torna a telefonar els policies i van a la fusteria a per la xica però sols veuen l’home.

Al dia següent, en el concert de la xica, a Vivers, els policies havien d’estar dalt de l’escenari perquè la cantant no es trobara en perill. Els de la fusteria tornaren a aparéixer i es va haver de suspendre el concert. La cantant demana estar sola a sa casa i els policies estan d’acord però diuen que es quedarien fora. S’adormiren de peu i la cantant va anar a la fusteria per la insistència de l’home que modificara la lletra de les seues partitures i ho fera com als escrits originals. La cantant, amb por i curiositat li pregunta que per què tanta insistència en la modificació de les partitures, l’home li contesta que ell és el propi Ausiàs March, que venia del passat per veure que les seues poesies havien perdurat en el temps, la xica, li diu a Ausiàs que ja ha arribat la seua hora i que se n’havia d’anar. Al mateix temps entren els dos policies i la cantant agafa la pistola del policia i dispara a la xica, que era la mort, però aquesta es cobreix amb Ausiàs i acaba mort. La cantant el que fa es cridar que ella ha matat Ausiàs, els ho explica tot i la prenen per boja.

El policia rep una trucada del director de la comissaria dient-li que a la catedral, han trobat la tomba d’Ausiàs March oberta amb una bala dins que coincidia amb les de la seua arma.

Tornant al passat, ens conten la història de perquè Ausiàs havia viatjat al futur, per veure que encara que al seu segle no havia triomfat, sis segles després, la seua poesia encara perdurava. I que Ausiàs havia fet un tracte amb la mort, aquest li havia d’escriure un poema a ella abans que passaren quatre mesos al futur, sinó el mataria a l’instant. Ausiàs creua les portes per morir amb una frase seua: cor d’acer, de carn e de fusta.

L’obra, és molt divertida, constantment estan buscant l’atenció de l’espectador, ja siga amb frases enginyoses o amb actes graciosos. És una obra plena de referents a la literatura estudiada a la classe i això facilita molt el poder entendre moltes coses de l’obra, ja que si no l’has estudiat moltes coses són difícils d’entendre.